viernes, 30 de marzo de 2012

Edificis modernistes a València

   Del bonics edificis modernistes a València destaquen:



  •      Punt de Ganxo:


   A la Plaça de l'Almoina, es troba l'edifici Punt de Ganxo. Construït sobre l'antiga capella de Sant Valero, l'obra pertany a l'arquitecte Manuel Peris.


   La decoració de l'edifici respira un cert naturalisme modernista. La façana està organitzada per trams verticals, emmarcats entre pilastres que semblen troncs.

  • Casa Ordeig:


   Al costat del Mercat Central, es troba la Casa Ordeig. Des de 1907, la casa construïda per Francisco de Mora i Berenguer, és un edifici d'habitatges modernistes.

   La decoració, per la seva proximitat, està inspirada en la Llotja, ja que es poden apreciar motius neogòtics.

   La façana té uns bonics miradors, els balcons estan decorats amb rajoles acolorits en blanc i en blau i també es poden veure els arcs de mig punt que formen el buit de la façana.

  • Mercat Central:

   El Mercat Central és l'exemple més bonic i famós de modernisme a València.
   El Mercat Central de València es troba a la  a l'avinguda Baró de Càrcer, pròxim a la Llotja de la Seda.
   El Mercat Central va sorgir en l'època de la València àrab. El seu desenvolupament mercantil es va consolidar al voltant de 1344. La seva fama es va estendre ràpidament per tota Europa. Des de França, venien a València a vendre teixits i puntes al carrer dels Drets, genovesos i maltesos monopolitzaven el negoci de la tela al carrer Bosseria mentre que suïssos i alemanys eren expenedors de quincalla barata.
   El 1882, l'Ajuntament de València va obrir un concurs de projectes per construir un mercat totalment cobert ja que l'auge de la classe burgesa i la seva necessitat de demostrar les seves riqueses i benestar incomoda la societat valenciana.
   Els guanyadors del concurs van ser Francesc Guàrdia i Vial i Alexandre Soler i March, tots dos formats a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. La construcció de l'edifici, tal com avui el coneixem, del 1914.

  • Estació del nord:

   L'Estació del Nord és l'estació de trens de València, situada en ple centre de la ciutat, al costat de la Plaça de Bous i muy próxima a la Plaça de l'Ajuntament.

   Va ser construïda entre 1906 i 1917, després de les transformacions urbanístiques de finals del segle XIX.

   La construcció, d'estil modernista, és obra de l'arquitecte Demetrio Ribes. La façana de l'Estació del Nord es caracteritza pels seus motius vegetals (taronges, flors de tarongina ...), inspirats en l'agricultura valenciana.

   Destaquen també les quatre barres vermelles sobre fons or de l'escut valencià.

  • Edifici de Correus:


   L'Edifici de Correus està situat a la Plaça de l'Ajuntament de València. L'edifici va començar a construir el 1915 i la seva inauguració data de 1923.

   En els seus orígens va ser construït, en part, a l'antic barri de pescadors, on vivien els del gremi, amb la intenció de sanejar i dignificar una mica la zona que es començava a integrar en el centre de la ciutat. Ara només ens quedi el nom d'un carrer (Barques).

   Recentment, el 2004, Correus o Palau de les Comunicacions, renovat completament. La modificació porto amb si la incorporació d'una torre metàl · lica i vidre de 30 metres d'alçada que permet gaudir de la façana de l'edifici. El centre al voltant del qual es desenvolupa tota l'activitat de l'edifici és el Saló Principal, un espai el · líptic cobert per una gran vidriera composta per 370 panells i unes 3.500 peces de vidre.

   A l'interior de la torre es troben tots els escuts de cadascuna de les regions de l'estat espanyol.

  •    Casa dels Dracs:


   Situada al carrer Sorní número 6, prop del carrer Colom, hi ha la Casa dels Dracs. Es tracta d'un edifici molt curiós.

   La façana i la decoració de la mateixa, criden molt l'atenció, ja que l'estil que el seu autor va emprar en la seva construcció va ser molt personal, un estil que s'ha anomenat medievalisme fantàstic.

   El seu nom prové precisament de la decoració, ja que la majoria dels ornaments que l'adornen són dracs.

   A més dels dracs, trobem motius florals i si ens fixem bé, podem veure fins i tot algun que altre motiu extravagant, com ara una locomotora alada.Toda la decoració s'emmarca en un estil modernista amb elements neogòtics.



I aquestos són uns dels molts edificis modernistes de València.




jueves, 22 de marzo de 2012

TIRÈSIES
En la mitologia grega, Tirèsies (en grec antic Τειρεσίας) va ser un endeví cec de la ciutat de Tebas i juntament amb Calques, és un dels dos endevins més cèlebres de la mitologia grega. Fill de Everes-que al seu torn era fill del espart Udeu-i de la nimfa Cariclo, Tiresias va tenir al seu torn dues filles: Mantell i Dafne.
Tiresies és un endeví que apareix en tots els fragments mitològics relacionats amb Tebas, des de l'època de Cadmo fins a l'expedició dels Epígons: va ser ell qui va aconsellar que es lliurés el tron ​​de la ciutat al vencedor de l'Esfinx i, més tard, els seus revelacions conduiran a Èdip a descobrir el misteri que envoltava el seu naixement i els seus involuntaris crims. Tiresias també apareix en el cant XI de l'Odissea: Odiseu anirà a consultar a l'Hades per esbrinar les circumstàncies en què es desenvoluparà el seu retorn a Ítaca.
ORFEU
Orfeo (en grec Ορφέυς) és un personatge de la mitologia grega. Segons els relats, quan tocava la seva lira, els homes es reunien per escoltar-lo i fer descansar la seva ànima. Per això va enamorar a la bella Eurídice i va aconseguir dormir al terrible Cèrber, quan va baixar a l'inframundo a intentar ressuscitar-la. Era d'origen traci, en el seu honor es van desenvolupar els misteris òrfics, rituals de contingut poc conegut.
Hi ha molta la literatura escrita en relació a tots els elements que envolten la seva vida.
Font: Viquipèdia Orfeu Tirèsis

jueves, 8 de marzo de 2012

Dia de la dona terballadora

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia tradicionalment aprofitat per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat, en general. Es celebra des del dia 19 de març de 1911.
Font: Viquipèdia