"Vergonya, cavallers, vergonya."

L'any 2009, Al Tall presenta un nou espectacle entorn a l’obra de Jaume I , "Vergonya, cavallers, vergonya"; amb la col·laboració especial de Tomeu Penya i de Jan Maria Carlotti. El títol del nou treball fa referència, segons el Llibre dels Fets, a unes paraules de Jaume I quan reptava l’honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar endavant a l’inici de la complicada Batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca. El repertori gira entorn a l’obra de Jaume I. La pregunta “què es va perdre a Almansa?” té una resposta clara. Aquesta és precisament la història que comença amb en Jaume I i la seva obra.

Font: Viquipèdia

Autora: MªAmparo Navarro Galván.

El cant de la Sibil·la.

   Cada 24 de desembre, pràcticament totes les esglésies de Mallorca celebren les Matines, els oficis de la Nit de Nadal per commemorar el naixement de Crist, el que al Principat es coneix amb el nom de Missa del Gall. Un dels moments més emotius d'aquesta celebració és el Cant de la Sibil·la, una peça d'origen medieval que profetitza l'arribada del Redemptor i, al mateix temps, l'arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l'esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal. El Cant el protagonitza una persona -nin o nina, jove o adult, segons cada població- que va vestida amb una túnica, un mantell de sedes brodades, un casquet o capell i una gran espasa a les mans. El text del Cant és en català i amb la melodia gregoriana més arcaica d'Europa. En l'actualitat el Cant de la Sibil·la es canta cada vegada en més indrets del pais: l'Alguer (Sardenya), Barcelona (Santa Maria del Mar, el Clot, Sant Gervasi), Ontinyent, Sueca, Lleida, Gandia, Vic, etc.


   El Cant de la Sibil·la a Ontinyent (la Vall d'Albaida), una tradició perduda en el proper passat i que està sent recuperada per la voluntat d’uns quants professionals de la Música i la Etnologia d'Ontinyent. Any rere any va prenent cos l‘acte religiós-teatral que prové de la tradició grega i llatina, presa pels primers cristians i incorporada a la litúrgia catòlica. 

   La lletra en català té diferents versions, com per exemple:

A Ontinyent:

La jorn del Judici
parra el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
abans que el judici
mort serà un gran senyal se mostrarà,
la terra agitarà suor i tremilura de gran por

Terra tremola pendol serà
que les torres derrocarà
les pedres per mitj es rompràn
i les muntanyes es frondran.

Gran foc del cel davallarà;

mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los naturals delits.
Avans del Judici l'Anticrist vindrà
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vull pregar
que de l'infern vulguens lliurar!
Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.
Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l'infern!
Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!
Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l'infern vulla'ns lliurar!
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Font: Festes, Wikipedia

Autora: MªAmparo Navarro Galván.

El Cant de la Sibil·la és un drama litúrgic(Conjunt de regles per a celebrar els actes religiosos, especialment las establides per la religió catòlica) i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa. Fou prohibit després del Concili de Trento, tot i que s'ha pogut seguir representant durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies de Mallorca i a l'Alguer, de manera pràcticament ininterrompuda.

El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del mon i inicialment es cantava en llatí, però des del segle XIII es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d’una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.

Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Mallorca, la del Santuari de Lluc(Mallorca) o la que cada any, des del 1998, fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova. Després de segles sense representar-se, s'ha anat recuperant també en moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià.

ç

Jorge Castillo 

El cant de la sib.bila.

El Cant de la Sibil·la és un cant profètic que antigament s'escenificava la nit de Nadal en diferents catedrals de la Península, especialment de l'Antiga Corona d'Aragó. La tradicional representació d'este drama paralitúrgic,, va perdre la seua pràctica amb el Concili de Trento, mantenint-se encara hui a Mallorca i l'Alguer. De les moltes versions que es conserven del Cant de la Sibil·la es restaura en estos concerts la versió valenciana, amb les influències que sobre ella va exercir la tradició toledana i les seues vinculacions amb la mallorquina, declarada en 2010 per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Les sibil·les eren dones que es creien inspirades pels déus, sempre verges i profetes, de totes elles era la Sibil·la Eritrea la que anunciava el dia del Juí Final i l'arribada de Jesucrist. Amb la intenció de despertar l'interés en una celebració històrica que mereix la seua restauració,que ens fa reflexionar sobre la vinguda de Crist al món i el més enllà, en esta tradició que ha sigut i és de tots nosaltres, Capella de Ministrers recupera este patrimoni musical i religiós.

Autora: Laura Mesa

Per què es diu "La rosa dels vents"?

   El nom, el van posar els primers navegants que la van utilitzar. Com que utilitzaven vaixells de vela, per a ells era molt important conèixer la direcció del vent. Per això, més que de punts cardinals, parlaven de les direccions dels vents. D'altra banda, el dibuix els recordava a una flor, amb molts pètals.

Font : Quintomania.

Autora: MªAmparo Navarro Galván.