els pinyols

Segons com siga la llavor que continga el fruit, les fruites es classifiquen en:
- Fruites de pinyol: Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol, com l'albercoc o la bresquilla.
- Fruites de llavor: Són les fruites que tenen diverses llavors xicotetes i de corfa menys dura com la pera i la poma.
- Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors com la figa i la maduixa.

Segons com sigui el temps des de la seva recol·lecció, la fruita es classifica en:
- Fruita fresca, si el consum es realitza immediatament o als pocs dies de la seua collita, de forma directa, sense cap tipus preparació o cuinat.
- Fruita dessecada o fruita pansa: És la fruita que després d'un procés de dessecació es pot consumir als mesos, i fins i tot anys després de la seua recol·lecció. La fruita dessecada no és sinònim de fruita seca.
La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura: ametles, anacards, avellanes, cacauets, nous, festucs o pistatxos, pinyons, castanyes, llavors de carabassa...

"Les olives no tenen os", Levante
levante_emv 
boncatala

Palmera de la Mare de Déu d'Elx

   El 13 d'agost, a les 23:15 hores comença una ofrena de focs artificials de tota la ciutat per a la Mare de Déu de l'Assumpció. Desenes de milers de coets són llançats des de les terrasses i els ponts en una ofrena de llum i so a la Verge en la vigília de la seva dormició. A la mitjanit en punt, apagades tots els llums de la ciutat, des del campanar de la Basílica de Santa Maria és llançada una enorme palmera de focs artificials que, per uns instants, il · lumina tota la població. Aquesta és l'anomenada palmera de la Mare de Déu i és sufragada pel municipi. Després, en el mateix campanar, amb totes les seves campanes al vol, s'encén una silueta de la patrona d'Elx realitzada en foc que es pot veure des de totes les terrasses il · licitanes.

L'arboç

   Vam comentar a classe el que era un arboç, una fruita del gènere Arbutus.

   Arbutus és un gènere de plantes amb flors dins la família ericàcia. És natiu de la conca del Mediterrani, oest d'Europa i Amèrica del Nord. Consta de 14 espècies i a Europa dues l'arboç (Arbutus unedo) i l'arboç grec (A. andrachne) que s'hibriden de forma natural.Són arbres petits o arbusts amb l'escorça vermella i fruits comestibles.

   Font: Viquipèdia

El Sexenni de Morella

   Era el 14 febrer 1673 quan les autoritats civils de la Vila, a petició del poble morellà, van jurar un vot a la Verge de Vallivana en senyal d'agraïment després de lliurar d'una terrible plaga de pesta el 1672. El vot consistia en el compromís de celebrar un solemne Novenari de sis en sis anys en honor de la Verge. Des d'aquest any aquest jurament s'ha complert, interromput solament en temps de guerres, i se seguirà complint el 2012, 2018, 2024, el 2030 ... 
    La festa se celebra durant la segona quinzena d'agost, precedit d'un any de preparatius per a elaborar els adorns dels carrers de Morella. Aquest treball d'artesania popular consisteix a confeccionar grans dissenys ornamentals que presideixen el recorregut de les processons sexennals. Durant un any els veïns i veïnes morellanes realitzen aquests tapissos a força de finíssim paper arrissat.
   Cada gremi fa una dança. Per exemple:

Dança dels teixidors

Dança dels torneros

Font de la informació: Morella turística

Font de les imàges: Wiquipedia

Morella.

El Sexenni és una festa que se celebra a Morella en honor a la Mare de Déu de Vallivana. Aquesta festa té lloc cada sis anys la darrera quinzena d'agost.
Així és com decoren els carrers:

Cada sis anys decoren els carrers d'una forma diferent. ( El vam comentar a classe)

La festa o misteri d'Elx.

El Misteri d’Elx és un tresor cultural del poble i una de les joies més preades del patrimoni cultural valencià. Aquesta obra d’origen medieval, se celebra cada any en la basílica de Santa Maria d’Elx, a l’agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció.
 Els dies 11, 12 i 13 d'agost es realitzen els assaigs generals, en el quals s'escenifiquen els dos actes. El dia 14 es posa en escena la primera part, denominada la Vespra, i la segona part, la Festa, el dia 15.
En la primera jornada del Misteri, la Vespra, la Mare de Déu acompanyada de Maria Salomé, Maria Iacobe i alguns àngels. Forma un seguici que entra per l’entrada principal de la basílica i ascendix per l’andador.

Des de la cúpula de l’església, que per a les representacions del Misteri es cobrix amb una lona pintada que simula el cel, descendix un àngel en l’interior d’un aparell mecànic denominat magrana. Aquest àngel anuncia a Maria que la seua mort està prop i li entrega una palma daurada perquè siga portada en el seu sepeli.

En la segona jornada de l’obra, la Festa s’inicia en els moments previs al sepeli de Maria. Els preparatius són interromputs per un grup de jueus que volen impedir el soterrar. Després d’interpretar una breu lluita amb els apòstols, un dels hebreus intenta tocar el cos de la Mare de Déu i queda paralitzat. La súplica de tots els jueus li permet recuperar miraculosament la mobilitat de tots els membres. Així, després del prodigi, convertits i batejats, els jueus s’unixen als apòstols en el soterrar de la Mare de Déu, que es convertix en una solemne processó sobre l’escenari. (Aquest fragment el vam comentar en classe)

En aquell moment l’Araceli descendix novament per a unir l’ànima de Maria al seu cos i emportar-se-la ressuscitada al cel. L’assumpció de la Mare de Déu és interrompuda per l’apòstol sant Tomàs, que li demana disculpes per la tardança, ja que estava predicant a l’Índia llunyana. S’obri novament el cel i apareix un altre aparell aeri ocupat per la Santíssima Trinitat. Llavors, el Sant Pare deposita sobre el cap de la Mare de Déu una corona imperial. Maria ha sigut coronada com a reina de la creació. El cant emocionant del Gloria Patri i els aplaudiments dels nombrosos espectadors posa fi al Misteri d’Elx.

Ací vos deixem el vídeo complet: 

Misteri d'Elx

En aquest video podem vore el moment final del primer acte del Misteri d'Elx. Es veu com la magrana baixa amb l'angel cantant i li donen una nina que representa l'ànima de la Verge Maria morta. Després, la magrana torna a pujar i la gent que hi havia al voltant de la verge es va.

http://www.youtube.com/watch?v=y5PbtLhXrZQ

El Misteri d'Elx

El Misteri d’Elx és un tresor cultural del poble d’Elx i una de les joies més preades del patrimoni cultural valencià.

La Festa, com també es coneix esta obra d’origen medieval, se celebra cada any en la basílica de Santa Maria d’Elx, a l’agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció. El dia 14 es posa en escena la primera part, denominada la Vespra, i la segona part, la Festa, el dia 15.

En la primera jornada del Misteri, la Mare de Déu forma un seguici que entra per l’entrada principal de la basílica i ascendix per l’andador.

Des de la cúpula de l’església, descendix un àngel en l’interior d’un aparell mecànic denominat magrana. Este àngel (també un xiquet) anuncia a Maria que la seua mort està prop i li entrega una palma daurada perquè siga portada en el seu sepeli. Seguint els desitjos de la Mare de Déu entren al temple els apòstols disposats a assistir-la en els últims instants. Després de la mort de Maria, el xiquet que la representa serà substituït per la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, patrona d’Elx. I un nou aparell aeri amb cinc àngels, descendix lentament per a rebre l’ànima de la Mare de Déu.

En la segona jornada de l’obra, les festes s'inicien en els moments previs al sepeli de Maria. Els preparatius són interromputs per un grup de jueus que volen impedir el soterrar. Després d’interpretar una breu lluita amb els apòstols, un dels hebreus intenta tocar el cos de la Mare de Déu i queda paralitzat. La súplica de tots els jueus li permet recuperar miraculosament la mobilitat de tots els membres. Així, després del prodigi, convertits i batejats, els jueus s’unixen als apòstols en el soterrar de la Mare de Déu, que es convertix en una solemne processó sobre l’escenari. Finalment, la imatge de la Mare de Déu serà depositada en un fons, que fa de sepultura.

En aquell moment l’Araceli descendix novament per a unir l’ànima de Maria al seu cos i emportar-se-la ressuscitada al cel. L’assumpció de la Mare de Déu és interrompuda per l’apòstol sant Tomàs, que li demana disculpes per la tardança, S’obri novament el cel i apareix un altre aparell aeri ocupat per la Santíssima Trinitat. Llavors, el Sant Pare deposita sobre el cap de la Mare de Déu una corona imperial. Maria ha sigut coronada com a reina de la creació. El cant emocionant del Gloria Patrii els aplaudiments dels nombrosos espectadors posa fi al Misteri d’Elx.