Commoció als EUA després de la matança de Newtown. 

   Un jove va irrompre en un col·legi de primària i va iniciar un tiroteig que va acabar amb la vida de 20 xiquets i 7 adults. Tots els xiquets morts tenen edats entre 5 i 10 anys. L'autor del   l’amasacre entre al col·legi amb tres armes semiautomàtiques, dos pistoles i un fusell. El tiroteig va ser breu, va durar escassos minuts, i va ocórrer en un corredor i dos aules de l'escola, generant escenes de pànic en un centre amb entre 600 i 700 alumnes. L'autor va realitzar aproximadament un centenar de tirs. La policia va enviar ràpidament un important dispositiu a l'escola, però el tiroteig ja havia acabat i no van poder fer res, excepte comprovar que no hi havia més atacants mentres tractaven de traure de forma segura als altres xiquets.

   

 

  

                                          Aquesta notícia la veig molt relacionada amb la primera història d'Històries del Paradís que s'anomena Por, a on xiquet s'amaga perquè no li maten amb una arma, corre pels corredors,etc. La història s'assembla molt al que ha succeït el divendres a EUA a la matança de Newtown.

Font:Levante-Emv.com

Omar Salinas Lucas  

Dolços valencians tradicionals.

   La nostra comunitat té uns dolços molt bons i ja és hora que els coneguem.

   Almoixàvena

L'almoixàvena és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva.

Rep també el nom de "monxàvena", "almoxàvena", i altres. S'elabora amb ous, farina, oli, vi, sucre i canyella i es cou al forn. Tradicionalment, els forns sols en servixen el dijous.

   Rosegons

Els rosegons són uns dolços de pasta seca molt pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametla dins. El nom - atès la textura dura del rosegó - prové de l'acció de rosegar (o roegar) (del llatí *rodĭcare, mat. sign.), que té el siginificat de "mastegar" en valencià i altres varietats no centrals del català.

Ingredients: Ous, ametla sencera amb pell, sucre, llimonada de paperet i farina

Arnadí
L'arnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre,canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn, tradicionalment en cassoles de fang. És més comú a la regió de les Comarques Centrals, sobretot a la Ribera del Xúquer i la Costera i especialment a la ciutat de Xàtiva, d'on sembla ser originari. Tradicionalment, en aquesta ciutat es menja per Setmana Santa.

Cremadet

Este pastís és característic de Tavernes de la Valldigna, en la comarca de la Safor. Consistix a muntar tres discs de bescuit farcits de crema o rovell. Després es cobrixen amb merengue. Se socarren a forn fort i, quan estan gelats, se'ls posa confitura per damunt o gelea de poma.

El període de conservació és curt, de tres a cinc dies, segons es farcix de crema o de rovell confitat.

Rollo d'armetla i carabassat.

Este dolç típic d'alguns pobles de Castelló es fa mesclant sucre, ous, carabassat i ametla picada, en la proporció següent:

-Sucre 1/4 r.

-Carabassat 1/4 r.

-Armetla picada 1/4 r.

-Ous ????

A continuació es pasta tot ben bé fins a aconseguir la massa compacta. Es revist el recipient amb sucre cremat i després es fica la pasta. Es  col•loca al forn, al bany de maria durant una hora.

Font: Wikipedia Almoixàvena, Rosegons. Cremadet. Rollo d'armetla i carabassat

Autora: MªAmparo Navarro Galván