Senyalització de senderisme

   Aquests són els senyals de senderisme que no sabíem dir hui a classe.

   Les abreviacions signifiquen:

• GR: Gran Recorregut (de més de 50 km)
• PR: Petit Recorregut (entre 10 i 15 km)
• SL: Senders Locals  (menys de 10 km)
• SU: Senders urbans (circumscrits a un àmbit urbà)

Fonts: Cmmollet i "Rutas y viajes" (les dues imatges juntes perquè tinguen tota la informació).

Autora: MªAmparo Navarro Galván

BENISSA

Benissa és una població i municipi de la Marina alta i és part de la comunitat de Vall de Pop.
Un terme tan ampli com el de Benissa ofereix una gran quantitat d'opcions d'oci i esbargiment. Així, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l'Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Bèrnia, amb abundant representació de la flora i la fauna mediterrànies; la Solana, Mallà i Oltà que ofereixen múltiples activitats de senderisme i escalada.













Raúl Velasco Navarro

Frankestein

   Encara que molta gent es sorprén, Frankestein de Marie Shelley és una obra del Romanticisme.
   El primer argument per a plantejar que el llibre de Mary Shelley és una novel·la romàntica és que esta obra critica l'afany pel coneixement i el progrés científic, és a dir, la revolució industrial, mostrant una por profunda cap a les conseqüències negatives d'esta que és característic del pensament romàntic. Frankenstein volia per un costat millorar la raça humana quant a la seua força, grandària i bellesa de les seues parts i d'un altre, revelar-li a la humanitat el secret de la vida que s'atribuïa a Déu. Per a aconseguir açò necessitava encaminar-se en camins mai coneguts per l'home, tal com assenyala en el llibre 'Por molt que s'haja fet, moltíssim més aconseguiré jo, avançant per les sendes ja marcats, inauguraré una nova meta, exploraré poders desconeguts, i revelaré al món els més profunds misteris de la creació'. Els seus anheles pel coneixement ho porten a buscar la immortalitat per camins prohibits, convertint-ho en un Prometeu modern (subtítol de l'obra) que li roba el foc als Déus i se l'entrega als hòmens sense mesurar les conseqüències dels seus actes. No obstant això, després de donar-li vida a la seua creació es dóna compte que el seu experiment no havia resultat com volia i el seu aspecte era horrible. Açò li provoca una profunda i incontrolable por que ho porta a abandonar la seua creació. Jean Jacques sosté 'Víctor Frankenstein intenta alliberar-se de la seua criatura a penes creada. La criatura torna i perseguix el seu creador. Declara la guerra no sols al seu creador sinó a la humanitat entera' Des del punt de vista de la revolució industrial, esta situació es podria interpretar com una crítica cap a la modernització pel fet que el monstre representaria una maquina, específicament un robot, que després d'haver sigut creat per desmesurat racionalisme del seu amo, es rebel·la contra este. Ací la rebel·lió representaria el castic que hauria rebut per haver traspassat les barreres de la naturalesa, volent imitar els poders de Déu.
   La segona raó per a afirmar que el text de Shelley és una obra romàntica és que el monstre és un personatge altament sensible, que durant tot el transcurs de la història actua d'acord amb els seus sentiments, igual que com ho fan els romàntics.
Finalment, un altre argument que recolza la tesi és que durant tot el transcurs del relat s'observa que els personatges admiren i busquen estar en contacte amb la naturalesa, la que descriuen com una experiència sublim que els sorprén i revitalitza, igual que el romanticisme. D'acord amb Raymond Williams 'El artista romàntic es consagra abans bé, a les esferes més substancials de la bellesa natural', la qual cosa en el text s'observa en el detall amb què es descriuen els paisatges que visiten els personatges i en l'admiració que els provoca observar-los. 'Des de on estava, Montavert es veia just davant, a distància d'una llegua i damunt d'ell s'alçava el Mont Blanc, amb majestuositat terrible. Em vaig quedar en un buit de la roca admirant esta magnífica i meravellosa escena'
   En conclusió l'obra de Mary Shelley és un text romàntic pel fet que presenta els trets fonamentals d'este moviment intel·lectual que era el desenrotllament de la subjectivitat humana en el diari viure de les persones, l'admiració per la naturalesa i la seua grandiositat davant de la menudesa de l'home i el rebuig cap a l'afany del coneixement.

Font: Buenastareas

Autora: MªAmparo Navarro Galván

Discurs directe i indirecte

fotolo.com

Després de repassar la teoria que teniu en aquest enllaç
Discurs reportat (IES Joanot Martorell),

ací teniu una activitat per posar-la en pràctica:

ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE
1. Escriu aquest text en estil indirecte.
Eren les quatre de la vesprada. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar: — Que hi ha algú a casa? Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir la veu del seu marit: — Què fas aquí tan d'hora? — Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar. — Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès. La Maria es va quedar pensant i va exclamar: — El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he marxat una hora abans de la feina!

2. Canvia les frases següents: les que estiguen en estil directe a indirecte, i les d'estil indirecte a directe.
1. La Núria m'ha dit que demà no vindrà.
2. Ens han comentat que portàrem roba d'abric.
3. Li van contestar que havia d’eixir a les quatre de la vesprada.
4. El xic va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".
5. L'altre dia va afirmar: "enguany guanyem el campionat".
6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau".

 3. Transforma en discurs indirecte el text d'algun còmic breu.

 4. Identifica l’estil directe i l’estil indirecte en les frases següents. Després explica’n les diferències.
a) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa; quan va sortir-ne el propietari, Zeus li va dir que eren uns pobres viatgers cansats de tant caminar i li va demanar hospitalitat per poder passar-hi la nit. Però el propietari va contestar que no tenien lloc per a forasters i se’ls va treure del davant amb reganys.
b) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa: –Bona gent –va dir Zeus–, som uns pobres viatgers cansats de tant caminar; no tindríeu una habitació on poder passar la nit? –No, de cap manera –va contestar el propietari–; aquí no tenim lloc per a forasters. Aneu-vos-en a molestar a un altre lloc!

5. Escriu correctament aquest text en estil directe i després passa’l a estil indirecte.
En sortir al carrer, vam veure dos homes que venien cap a nosaltres. El més alt ens va preguntar Que ens podríeu dir si anem bé per arribar a l’Ajuntament? Sí, els vaig contestar, continueu per aquest carrer i, a la tercera cruïlla, gireu a l’esquerra; de seguida veureu un petit palau modernista, que és l’Ajuntament. Moltes gràcies!, van dir tots dos alhora. I els dos forasters van continuar tranquil•lament el seu camí.

El temporal encalla dos vaixells en el Sàler

El 29 de setembre els ciutadans que passejaven per la platja del Sàler, es van quedar sorpresos al veure dos vaixells encallats en la platja. Es tratava del “Cecilia”, que després de descarregar en el Grau portava una setmana amarrat enfront de València, i del “BSL Sunrise” que viajava a Valéncia procedent de Turquía. Salvament Marítim no va haver de rescatar cap tripulant dels dos vaixells, que es trobaven en bon estat.

Al llarg del matí dos remolcadors, una llanxa i un helicòpter de Salvament Marítim tractaven de fer arribar als vaixells caps de remolc per a traure'ls cap al mar.

Bibliografia: www.levante-emv.com

Autor: Jorge Castillo 

 

El Port de Sagunt

   El Port de Sagunt (en valencià Port de Sagunt; oficialment El Port)  és un nucli urbà pertanyent al municipi de Sagunt, a la Comunitat Valenciana, Espanya, el qual està ubicat en la desembocadura del riu Palancia o Morvedre. 
   Està situat al nord de la província de València. Es troba uns 25 km al nord de València, en la seua àrea metropolitana i a menys de 5 km del de Sagunt. 
   Segons el cens de 2010, compta amb 41.406 habitantes. 
   Algunes de les decisions més importants que Ramón de la Sota va prendre com a empresari van determinar el naixement del nucli urbà de Port de Sagunt. Va ser ell qui va triar la platja de Sagunt per a fer-la objecte de les seues majors inversions: el moll-embarcador de mineral de ferro junt amb els tallers d'aglomeració de la Companyia Minera de Sierra Menera (CMSM) , i el gran complex fabril de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani (CSM) .

Font: Viquipèdia

Autora: MªAmparo Navarro Galván