El primer argument per a plantejar que el llibre de Mary Shelley és una novel·la romàntica és que esta obra critica l'afany pel coneixement i el progrés científic, és a dir, la revolució industrial, mostrant una por profunda cap a les conseqüències negatives d'esta que és característic del pensament romàntic. Frankenstein volia per un costat millorar la raça humana quant a la seua força, grandària i bellesa de les seues parts i d'un altre, revelar-li a la humanitat el secret de la vida que s'atribuïa a Déu. Per a aconseguir açò necessitava encaminar-se en camins mai coneguts per l'home, tal com assenyala en el llibre 'Por molt que s'haja fet, moltíssim més aconseguiré jo, avançant per les sendes ja marcats, inauguraré una nova meta, exploraré poders desconeguts, i revelaré al món els més profunds misteris de la creació'. Els seus anheles pel coneixement ho porten a buscar la immortalitat per camins prohibits, convertint-ho en un Prometeu modern (subtítol de l'obra) que li roba el foc als Déus i se l'entrega als hòmens sense mesurar les conseqüències dels seus actes. No obstant això, després de donar-li vida a la seua creació es dóna compte que el seu experiment no havia resultat com volia i el seu aspecte era horrible. Açò li provoca una profunda i incontrolable por que ho porta a abandonar la seua creació. Jean Jacques sosté 'Víctor Frankenstein intenta alliberar-se de la seua criatura a penes creada. La criatura torna i perseguix el seu creador. Declara la guerra no sols al seu creador sinó a la humanitat entera' Des del punt de vista de la revolució industrial, esta situació es podria interpretar com una crítica cap a la modernització pel fet que el monstre representaria una maquina, específicament un robot, que després d'haver sigut creat per desmesurat racionalisme del seu amo, es rebel·la contra este. Ací la rebel·lió representaria el castic que hauria rebut per haver traspassat les barreres de la naturalesa, volent imitar els poders de Déu.
La segona raó per a afirmar que el text de Shelley és una obra romàntica és que el monstre és un personatge altament sensible, que durant tot el transcurs de la història actua d'acord amb els seus sentiments, igual que com ho fan els romàntics.
Finalment, un altre argument que recolza la tesi és que durant tot el transcurs del relat s'observa que els personatges admiren i busquen estar en contacte amb la naturalesa, la que descriuen com una experiència sublim que els sorprén i revitalitza, igual que el romanticisme. D'acord amb Raymond Williams 'El artista romàntic es consagra abans bé, a les esferes més substancials de la bellesa natural', la qual cosa en el text s'observa en el detall amb què es descriuen els paisatges que visiten els personatges i en l'admiració que els provoca observar-los. 'Des de on estava, Montavert es veia just davant, a distància d'una llegua i damunt d'ell s'alçava el Mont Blanc, amb majestuositat terrible. Em vaig quedar en un buit de la roca admirant esta magnífica i meravellosa escena'
En conclusió l'obra de Mary Shelley és un text romàntic pel fet que presenta els trets fonamentals d'este moviment intel·lectual que era el desenrotllament de la subjectivitat humana en el diari viure de les persones, l'admiració per la naturalesa i la seua grandiositat davant de la menudesa de l'home i el rebuig cap a l'afany del coneixement.
Font: Buenastareas
Autora: MªAmparo Navarro Galván
Què, t'animes a llegir-lo?
ResponderEliminar