domingo, 16 de diciembre de 2012



 Commoció als EUA després de la matança de Newtown. 


   Un jove va irrompre en un col·legi de primària i va iniciar un tiroteig que va acabar amb la vida de 20 xiquets i 7 adults. Tots els xiquets morts tenen edats entre 5 i 10 anys. L'autor del   l’amasacre entre al col·legi amb tres armes semiautomàtiques, dos pistoles i un fusell. El tiroteig va ser breu, va durar escassos minuts, i va ocórrer en un corredor i dos aules de l'escola, generant escenes de pànic en un centre amb entre 600 i 700 alumnes. L'autor va realitzar aproximadament un centenar de tirs. La policia va enviar ràpidament un important dispositiu a l'escola, però el tiroteig ja havia acabat i no van poder fer res, excepte comprovar que no hi havia més atacants mentres tractaven de traure de forma segura als altres xiquets.
   
 



  












                                          Aquesta notícia la veig molt relacionada amb la primera història d'Històries del Paradís que s'anomena Por, a on xiquet s'amaga perquè no li maten amb una arma, corre pels corredors,etc. La història s'assembla molt al que ha succeït el divendres a EUA a la matança de Newtown.

Font:Levante-Emv.com

Omar Salinas Lucas  





miércoles, 5 de diciembre de 2012

Dolços valencians tradicionals.

   La nostra comunitat té uns dolços molt bons i ja és hora que els coneguem.

   Almoixàvena


L'almoixàvena és un dolç d'origen àrab característic de Xàtiva.
Rep també el nom de "monxàvena", "almoxàvena", i altres. S'elabora amb ous, farina, oli, vi, sucre i canyella i es cou al forn. Tradicionalment, els forns sols en servixen el dijous.



   Rosegons
Els rosegons són uns dolços de pasta seca molt pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametla dins. El nom - atès la textura dura del rosegó - prové de l'acció de rosegar (o roegar) (del llatí *rodĭcare, mat. sign.), que té el siginificat de "mastegar" en valencià i altres varietats no centrals del català.
Ingredients: Ous, ametla sencera amb pell, sucre, llimonada de paperet i farina

Arnadí
L'arnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre,canellaametles i pinyons i tornat a rossejar al forn, tradicionalment en cassoles de fang. És més comú a la regió de les Comarques Centrals, sobretot a la Ribera del Xúquer i la Costera i especialment a la ciutat de Xàtiva, d'on sembla ser originari. Tradicionalment, en aquesta ciutat es menja per Setmana Santa.



Cremadet

Este pastís és característic de Tavernes de la Valldigna, en la comarca de la Safor. Consistix a muntar tres discs de bescuit farcits de crema o rovell. Després es cobrixen amb merengue. Se socarren a forn fort i, quan estan gelats, se'ls posa confitura per damunt o gelea de poma.

El període de conservació és curt, de tres a cinc dies, segons es farcix de crema o de rovell confitat.







Rollo d'armetla i carabassat.


Este dolç típic d'alguns pobles de Castelló es fa mesclant sucre, ous, carabassat i ametla picada, en la proporció següent:

-Sucre 1/4 r.

-Carabassat 1/4 r.

-Armetla picada 1/4 r.

-Ous ????

A continuació es pasta tot ben bé fins a aconseguir la massa compacta. Es revist el recipient amb sucre cremat i després es fica la pasta. Es  col•loca al forn, al bany de maria durant una hora.




Font: Wikipedia Almoixàvena, Rosegons. Cremadet. Rollo d'armetla i carabassat

Autora: MªAmparo Navarro Galván

domingo, 25 de noviembre de 2012

25 de novembre

Hui, 25 de novembre, és el Dia internacional contra la violència a les dones.
Aquesta imatge no busca impressionar amb una foto d'una dona amb cops, busca conscienciar a la gent.





   Per una societat sense masclisme! Digues sí al respecte!




Font: Sant-adrià.net, cultura.gencat

Autora:  MªAmparo Navarro Galván

jueves, 22 de noviembre de 2012

Com funciona el mercat de valors?

   Vam comentar a classe que no sabíem com funcionava un mercat de valors. Doncs ací està l'explicació.
   El mercat de valors es regix per l'oferta i la demanda, és a dir, el nombre d'accions de valors dictats de l'oferta i el nombre d'accions que els inversors volen comprar dictats de la demanda. És important entendre QUE per cada acció que es compra, hi ha algú en l'altre extrem de la venda. El mercat de valors és en realitat un gran supermercat on cada un comprarà i vendrÀ les seues existències. I el preu es posa segons la demanda, És a dir, COM més gent vulga comprar, més apujarà el preu. D'eixa manera, si la gent no vol comPrar accions, el preu abaixarà.
   Les empreses que cotiTZen al mercat de valors són les que tenen un nombre determinat de capital: 1.200.000 €, i que cap accionista tinga més del 25% d'ell. (?)
   Quant a l'especulació, aqusta es definix com el conjunt d'operacions comercials o financeres destinades a obtindre un benefici econòmic, basant-nos exclusivament en les variacions de preus en el temps. Esta definició inclouria qualsevol inversió, ja fóra realitzada en actius materials, immaterials o actius financers, i s'acorda definir com a especulació les inversions que es realitzen sense tindre cap tipus de control sobre la gestió dels actius d'aquestes.


Font: Udeforex, El blog salmon

Autora: MªAmparo Navarro Galván


martes, 20 de noviembre de 2012

Dia de les Lletres valencianes




20 de novembre, Dia de les Lletres Valencianes 
El 20 de novembre de 1490, eixia d’una impremta valenciana la primera edició del Tirant lo Blanc, la novel·la cavalleresca de Joanot Martorell considerada una de les obres cabdals de la literat ura universal.
La coneixeu?

sábado, 17 de noviembre de 2012

HISTÒRIES DEL PARADÍS

Xavi Sarrià 



Xavier Sarrià i Batlle (Barcelona1977) és un escriptorguitarrista i cantantvalencià, fundador del grup Obrint Pas. Nascut a Barcelona el 1977, es traslladà a viure a València de ben jove. És membre fundador del grup valencià Obrint Pas. 


Llibre Històries del paradís:
Llibre "Històries del Paradís" de Xavi SarriàHistòries del Paradís és un llibre format per vint-i-dos contes breus, o com diu el cantautor xativí Feliu Ventural al seu bloc "un conte de llibres". En cadascun d'aquests contes, l'autor ubica la història en un lloc concret i escull uns personatges concrets que no són triats a l'atzar. L'autor ens intenta explicar a través d'aquests la situació que es viu en diferents llocs del món, a partir de les quals, ens parla de la por, la il·lusió, l'orgull, el terror, l'alliberament... sentiments i sensacions que titulen cadascun dels capítols. 


Raúl Velasco Navarro

miércoles, 7 de noviembre de 2012

Moby Dick

  La majoria de la gent coneix la història de Moby Dick, però molts no saben que està inspirada en fets reals, encara que siga sorprenent.


INSPIRACIÓ EN FETS REALS

 L'obra està inspirada en dos casos reals: El cas d'un catxalot albí que rondava l'Illa Mocha, Xile, i per això anomenaven Mocha Dick, en el segle XIX, i l'epopeia que va patir el balener Essex, de Nantucket, Massachusetts, quan va ser atacat per un catxalot. Després de ser afonats per este van vagar per l'Oceà Pacífic fins a l'Illa Henderson on van patir fam i set, arribant al canibalisme. 91 dies després van ser rescatats i desembarcats en Valparaíso (Xile) . Dos dels huit supervivents van relatar el succés, del que Melville va tindre sobrat coneixement. Moby Dick, indubtablement, està també basada en les experiències personals de Melville com a mariner.

MOCHA DICK

 L'obra va tindre també com a referència històrica un relat publicat en 1839 per la revista novaiorquesa Knickerbocker. Escrit per un oficial de l'armada d'EE.UU., narra l'enfrontament real de baleners amb un catxalot albí conegut com Mocha Dick prop de l'illa Mocha, en Lebu, Xile. Com Moby Dick, va escapar innombrables vegades dels seus caçadors durant més de quaranta anys, per la qual cosa portava diversos arpons incrustats a l'esquena. Els baleners contaven que atacava furiosament donant esbufecs que formaven un núvol al seu voltant; envestia els vaixells perforant-los i bolcant-los, matant els mariners que s'atrevien a enfrontar-s'hi. Segons el mariner que va contar la història publicada en la revista, per a aconseguir matar a Mocha Dick es va requerir la unió de distints vaixells baleners de distintes nacionalitats. Cal destacar que a Xile, en la cultura indígena maputxe, hi ha el mite del Trempulcahue, quatre balenes que porten l'ànima dels maputxes que moren fins a l'illa de Mocha, per a embarcar-se en el seu viatge final. L'any 2005, en la costa de Xile, es van filmar diversos d'estos catxalots albins.


Font: Wikipedia


Autora: MªAmparo Navarro Galván


Portada de la primera edició de la novel·la.
Moby Dick, la llegenda

propostes didàctiques

martes, 30 de octubre de 2012

Senyalització de senderisme

   Aquests són els senyals de senderisme que no sabíem dir hui a classe.
   Les abreviacions signifiquen:
  • GR: Gran Recorregut (de més de 50 km)
  • PR: Petit Recorregut (entre 10 i 15 km)
  • SL: Senders Locals  (menys de 10 km)
  • SU: Senders urbans (circumscrits a un àmbit urbà)




Fonts: Cmmollet i "Rutas y viajes" (les dues imatges juntes perquè tinguen tota la informació).


Autora: MªAmparo Navarro Galván








viernes, 26 de octubre de 2012

BENISSA


Bandera de Benissa

Benissa és una població i municipi de la Marina alta i és part de la comunitat de Vall de Pop.
Un terme tan ampli com el de Benissa ofereix una gran quantitat d'opcions d'oci i esbargiment. Així, si preferim la platja, al llarg de 4 km podem gaudir de Les Bassetes, La Fustera, Els Pinets, La Llobella, l'Advocat i el Baladrar; si optem per la muntanya hi ha les serres de Bèrnia, amb abundant representació de la flora i la fauna mediterrànies; la Solana, Mallà i Oltà que ofereixen múltiples activitats de senderisme i escalada.

Localització de Benissa respecte de la Marina Alta











Raúl Velasco Navarro

sábado, 20 de octubre de 2012

Frankestein

   Encara que molta gent es sorprén, Frankestein de Marie Shelley és una obra del Romanticisme.
   El primer argument per a plantejar que el llibre de Mary Shelley és una novel·la romàntica és que esta obra critica l'afany pel coneixement i el progrés científic, és a dir, la revolució industrial, mostrant una por profunda cap a les conseqüències negatives d'esta que és característic del pensament romàntic. Frankenstein volia per un costat millorar la raça humana quant a la seua força, grandària i bellesa de les seues parts i d'un altre, revelar-li a la humanitat el secret de la vida que s'atribuïa a Déu. Per a aconseguir açò necessitava encaminar-se en camins mai coneguts per l'home, tal com assenyala en el llibre 'Por molt que s'haja fet, moltíssim més aconseguiré jo, avançant per les sendes ja marcats, inauguraré una nova meta, exploraré poders desconeguts, i revelaré al món els més profunds misteris de la creació'. Els seus anheles pel coneixement ho porten a buscar la immortalitat per camins prohibits, convertint-ho en un Prometeu modern (subtítol de l'obra) que li roba el foc als Déus i se l'entrega als hòmens sense mesurar les conseqüències dels seus actes. No obstant això, després de donar-li vida a la seua creació es dóna compte que el seu experiment no havia resultat com volia i el seu aspecte era horrible. Açò li provoca una profunda i incontrolable por que ho porta a abandonar la seua creació. Jean Jacques sosté 'Víctor Frankenstein intenta alliberar-se de la seua criatura a penes creada. La criatura torna i perseguix el seu creador. Declara la guerra no sols al seu creador sinó a la humanitat entera' Des del punt de vista de la revolució industrial, esta situació es podria interpretar com una crítica cap a la modernització pel fet que el monstre representaria una maquina, específicament un robot, que després d'haver sigut creat per desmesurat racionalisme del seu amo, es rebel·la contra este. Ací la rebel·lió representaria el castic que hauria rebut per haver traspassat les barreres de la naturalesa, volent imitar els poders de Déu.
   La segona raó per a afirmar que el text de Shelley és una obra romàntica és que el monstre és un personatge altament sensible, que durant tot el transcurs de la història actua d'acord amb els seus sentiments, igual que com ho fan els romàntics.
Finalment, un altre argument que recolza la tesi és que durant tot el transcurs del relat s'observa que els personatges admiren i busquen estar en contacte amb la naturalesa, la que descriuen com una experiència sublim que els sorprén i revitalitza, igual que el romanticisme. D'acord amb Raymond Williams 'El artista romàntic es consagra abans bé, a les esferes més substancials de la bellesa natural', la qual cosa en el text s'observa en el detall amb què es descriuen els paisatges que visiten els personatges i en l'admiració que els provoca observar-los. 'Des de on estava, Montavert es veia just davant, a distància d'una llegua i damunt d'ell s'alçava el Mont Blanc, amb majestuositat terrible. Em vaig quedar en un buit de la roca admirant esta magnífica i meravellosa escena'
   En conclusió l'obra de Mary Shelley és un text romàntic pel fet que presenta els trets fonamentals d'este moviment intel·lectual que era el desenrotllament de la subjectivitat humana en el diari viure de les persones, l'admiració per la naturalesa i la seua grandiositat davant de la menudesa de l'home i el rebuig cap a l'afany del coneixement.






Autora: MªAmparo Navarro Galván

miércoles, 17 de octubre de 2012

Discurs directe i indirecte


fotolo.com

Després de repassar la teoria que teniu en aquest enllaç
Discurs reportat (IES Joanot Martorell),

ací teniu una activitat per posar-la en pràctica:

ESTIL DIRECTE I ESTIL INDIRECTE
1. Escriu aquest text en estil indirecte.
Eren les quatre de la vesprada. Just en aquell moment va arribar la Mercè i va preguntar: — Que hi ha algú a casa? Semblava que no hi havia ningú. De cop i volta va sentir la veu del seu marit: — Què fas aquí tan d'hora? — Tan d'hora? Però si són les cinc— va contestar. — Les cinc! Són les quatre, Maria!— va replicar el marit sorprès. La Maria es va quedar pensant i va exclamar: — El nen m'ha tornat a avançar el rellotge! I he marxat una hora abans de la feina!

2. Canvia les frases següents: les que estiguen en estil directe a indirecte, i les d'estil indirecte a directe.
1. La Núria m'ha dit que demà no vindrà.
2. Ens han comentat que portàrem roba d'abric.
3. Li van contestar que havia d’eixir a les quatre de la vesprada.
4. El xic va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".
5. L'altre dia va afirmar: "enguany guanyem el campionat".
6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau".

 3. Transforma en discurs indirecte el text d'algun còmic breu.

 4. Identifica l’estil directe i l’estil indirecte en les frases següents. Després explica’n les diferències.
a) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa; quan va sortir-ne el propietari, Zeus li va dir que eren uns pobres viatgers cansats de tant caminar i li va demanar hospitalitat per poder passar-hi la nit. Però el propietari va contestar que no tenien lloc per a forasters i se’ls va treure del davant amb reganys.
b) Quan arribaren a la ciutat, els déus van trucar a la porta d’una casa: –Bona gent –va dir Zeus–, som uns pobres viatgers cansats de tant caminar; no tindríeu una habitació on poder passar la nit? –No, de cap manera –va contestar el propietari–; aquí no tenim lloc per a forasters. Aneu-vos-en a molestar a un altre lloc!

5. Escriu correctament aquest text en estil directe i després passa’l a estil indirecte.
En sortir al carrer, vam veure dos homes que venien cap a nosaltres. El més alt ens va preguntar Que ens podríeu dir si anem bé per arribar a l’Ajuntament? Sí, els vaig contestar, continueu per aquest carrer i, a la tercera cruïlla, gireu a l’esquerra; de seguida veureu un petit palau modernista, que és l’Ajuntament. Moltes gràcies!, van dir tots dos alhora. I els dos forasters van continuar tranquil•lament el seu camí.

martes, 16 de octubre de 2012

El temporal encalla dos vaixells en el Sàler




El 29 de setembre els ciutadans que passejaven per la platja del Sàler, es van quedar sorpresos al veure dos vaixells encallats en la platja. Es tratava del “Cecilia”, que després de descarregar en el Grau portava una setmana amarrat enfront de València, i del “BSL Sunrise” que viajava a Valéncia procedent de Turquía. Salvament Marítim no va haver de rescatar cap tripulant dels dos vaixells, que es trobaven en bon estat.

Al llarg del matí dos remolcadors, una llanxa i un helicòpter de Salvament Marítim tractaven de fer arribar als vaixells caps de remolc per a traure'ls cap al mar.




Bibliografia: www.levante-emv.com

Autor: Jorge Castillo 

jueves, 4 de octubre de 2012

El Port de Sagunt

   El Port de Sagunt (en valencià Port de Sagunt; oficialment El Port)  és un nucli urbà pertanyent al municipi de Sagunt, a la Comunitat Valenciana, Espanya, el qual està ubicat en la desembocadura del riu Palancia o Morvedre. 
   Està situat al nord de la província de València. Es troba uns 25 km al nord de València, en la seua àrea metropolitana i a menys de 5 km del de Sagunt. 
   Segons el cens de 2010, compta amb 41.406 habitantes. 
   Algunes de les decisions més importants que Ramón de la Sota va prendre com a empresari van determinar el naixement del nucli urbà de Port de Sagunt. Va ser ell qui va triar la platja de Sagunt per a fer-la objecte de les seues majors inversions: el moll-embarcador de mineral de ferro junt amb els tallers d'aglomeració de la Companyia Minera de Sierra Menera (CMSM) , i el gran complex fabril de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani (CSM) .





Autora: MªAmparo Navarro Galván



viernes, 8 de junio de 2012

Bon profit!

A classe vam parlar de com es deia "bon profit" en altres lengües. Ací està la resposta:
-Valencià: Bon profit!
-Castellà: ¡Buen provecho!/ ¡Que aproveche!
-Francés: Bon appétit!
-Anglés: Enjoy your meal ( literalment " disfruta del teu menjar")
-Alemany: Guten appetit
Font:Yahoo answers

jueves, 7 de junio de 2012

El Púlpit de Noruega

L'hi coneix com Preikestolen, i significa "el púlpit", un nom apropiat per a una gegantina plataforma de roca que treu el cap a l'abisme, a tocar de la ciutat de Stavanger, a Noruega.
L'estranya formació de roca, una plataforma natural d'uns 25 x per 25 metres, es treu el cap per sobre el fiord de Lyse, amb una caiguda vertical ininterrompuda de poc més de 600 metres.
El Púlpit de roca és visitat per uns 80.000 visitants a l'any, especialment en mesos d'estiu. Les vistes des de dalt, són imponents, encara en ple hivern.
Fonts:Taringa Google imatges Blognator

martes, 15 de mayo de 2012

Formes col.oquials

Ara pose les formes col.loquials del exercisi que vam vore a clase.


Dents: pinyos, tecles
Cap: meló, cascs
Cotxe: carro, buga
Gos: xuxo, can
Presó: trena, trullo
Casa: quelly
Treballar: currar
Anar-se'n: pirar-se, mone


Ara, les formes literaries i científique en eixe ordre:


Dents: perles de la boca; cavitats
Cap: la cassola; crani
Cotxe: màquina rodant; automòvil
Gos: el millor amic de l'home,; mamífer
Presó: la casa dels penitents; presidi
Casa: el santuari personal; habitatge
Treballar: el sacrifici premiat; laborar
Anar-se'n: abandonar; marxar-se'n

sábado, 5 de mayo de 2012

El Dia Internacional dels Treballadors


El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.
Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es va decidir que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que es va establir fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.
La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.


lunes, 23 de abril de 2012

Dia del llibre

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada a nivell internacional amb l'objectiu de promoure la lectura, que té el seu origen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l'època medieval per als homes per donar roses a les seves amants, i des de 1925 de regalar un llibre. A nivell internacional és promoguda per la UNESCO, qui la va promoure per primer cop el 1995.
Com a curiositat, un 23 d'abril de 1616 del calendari julià (3 de maig de 1616 del calendari gregorià) també va morir William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_internacional_del_llibre

miércoles, 18 de abril de 2012

El joc del truc!

Per a començar a jugar es repartixen 3 cartes a cada jugador. Una vegada tenen tots les seues cartes, se li fan els senyals al company, es juga la primera ronda atenent als valors de les cartes.
En el 'truc', hi ha dos formes de jugar-se els punts: a l'envit y/o al truc.

Per a l'envit s'han de tindre 2 cartes del mateix pal (si hi ha tres del mateix pal només es compten les dos majors) Com més alt siga el número que sumixen, millor. Exemple: si es té un quatre i un sis del mateix pal, sumen deu, més vint s'afigen per estar lligades són trenta d'envit; el 4 i el 7 fan 31, el 6 i el 7 fan 33 que és el més alt. (Encara que siga un 1 i un 2 del mateix pal, que sumen 3, més els 20 del lligat, li guanya a un 7 si esta només, perquè no suma 20 i ja que no esta lligada) . Està clar?

Els punts del 'truc' es poden jugar en qualsevol moment de la partida. Si una parella vol jugar-se'ls, diu en veu alta '¡truco! ' , si l'altra parella creu que podrà guanyar dos de les tres rondes, pot acceptar l'aposta i contesta 'quiero' . Es pot continuar pujant l'aposta amb les exclamacions: 'retruco' 'vale quatre o 'juego fuera'' amb la que es guanya el joc. El 'truco' val 2 punts, el 'retruco' val 3 punts i el 'vale cuatro', 4 punts.

Anotació en pedres. si juguen 4, es juga per parelles a dos rondes de 12 pedres, la primera ronda es diu 'ir a malas' i la segona es diu 'ir a buenas', a 24 pedres se l'anomena llit (cama) , es juga a dos llits la partida. quan un jugador o parella acabe un llit, es retiren les pedres, i es comença de 0.

Així és com es juga al truc, esta resumida i explicat com es pot. Bona sort!!

Paradís fiscal

_mapa on situa diferents països fiscal_

Per si no ho sabeu, un paradís fiscal és un país que eximix del pagament d'impostos als inversors estrangers que mantenen comptes bancaris o constituïxen societats en el seu territori. És a dir Mentres els ciutadans i empreses residents en el propi país estan obligats al pagament dels seus impostos com en qualsevol altre lloc del món, els estrangers gaudixen en la majoria dels casos d'una exempció total, o almenys d'una reducció considerable dels impostos que han de pagar.
Els estats que apliquen este tipus de polítiques tributàries ho fan amb la intenció d'atraure divises estrangeres per a enfortir la seua economia.

Hi ha diferents països compromesos: les Illes Caiman, les Illes Verges Britàniques (BVI) , Turks i Caicos, Antigua i Barbuda, Belize, Bahames i Samoa, entre molts altres.

martes, 17 de abril de 2012

Xàquera

És un conglomerat de diferents melodies amb ritmes diversos. Es té la creença popular què aquestes danses es ballaven durant les noces i que eren el nuvis els que començaven el ball i després s'afegia la resta de la concurrència. Tot i que s'aplica a tota la peça el nom de Xàquera vella aquest tipus de melodia només correspon a la primera part, més reposada. La Xàquera era un tipus de ball o ritme solemne i pausat molt de moda al segle XVII. En canvi aquesta peça si que podria ser d'origen més modern degut a les peçes que conglomera.
Xàquera Vella

Diferència entre herba i espècia

Tots dos productes són diferents, encara que freqüentment els termes són usats indistintament. Les herbes són les fulles fragants de les plantes que no posseeixen tiges llenyoses, tals com el timó, l'orenga, la menta, etc. Molt sovint, aquestes plantes provenen de zones de clima temperat.
D'altra banda, les espècies inclouen les escorces, fruits, arrels i tiges de tot tipus de plantes, i a diferència de les herbes, en general, són d'origen tropical. Entre elles es troben el clau d'olor i el pebre. El curri és una barreja d'espècies.

viernes, 30 de marzo de 2012

Edificis modernistes a València

   Del bonics edificis modernistes a València destaquen:



  •      Punt de Ganxo:


   A la Plaça de l'Almoina, es troba l'edifici Punt de Ganxo. Construït sobre l'antiga capella de Sant Valero, l'obra pertany a l'arquitecte Manuel Peris.


   La decoració de l'edifici respira un cert naturalisme modernista. La façana està organitzada per trams verticals, emmarcats entre pilastres que semblen troncs.

  • Casa Ordeig:


   Al costat del Mercat Central, es troba la Casa Ordeig. Des de 1907, la casa construïda per Francisco de Mora i Berenguer, és un edifici d'habitatges modernistes.

   La decoració, per la seva proximitat, està inspirada en la Llotja, ja que es poden apreciar motius neogòtics.

   La façana té uns bonics miradors, els balcons estan decorats amb rajoles acolorits en blanc i en blau i també es poden veure els arcs de mig punt que formen el buit de la façana.

  • Mercat Central:

   El Mercat Central és l'exemple més bonic i famós de modernisme a València.
   El Mercat Central de València es troba a la  a l'avinguda Baró de Càrcer, pròxim a la Llotja de la Seda.
   El Mercat Central va sorgir en l'època de la València àrab. El seu desenvolupament mercantil es va consolidar al voltant de 1344. La seva fama es va estendre ràpidament per tota Europa. Des de França, venien a València a vendre teixits i puntes al carrer dels Drets, genovesos i maltesos monopolitzaven el negoci de la tela al carrer Bosseria mentre que suïssos i alemanys eren expenedors de quincalla barata.
   El 1882, l'Ajuntament de València va obrir un concurs de projectes per construir un mercat totalment cobert ja que l'auge de la classe burgesa i la seva necessitat de demostrar les seves riqueses i benestar incomoda la societat valenciana.
   Els guanyadors del concurs van ser Francesc Guàrdia i Vial i Alexandre Soler i March, tots dos formats a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. La construcció de l'edifici, tal com avui el coneixem, del 1914.

  • Estació del nord:

   L'Estació del Nord és l'estació de trens de València, situada en ple centre de la ciutat, al costat de la Plaça de Bous i muy próxima a la Plaça de l'Ajuntament.

   Va ser construïda entre 1906 i 1917, després de les transformacions urbanístiques de finals del segle XIX.

   La construcció, d'estil modernista, és obra de l'arquitecte Demetrio Ribes. La façana de l'Estació del Nord es caracteritza pels seus motius vegetals (taronges, flors de tarongina ...), inspirats en l'agricultura valenciana.

   Destaquen també les quatre barres vermelles sobre fons or de l'escut valencià.

  • Edifici de Correus:


   L'Edifici de Correus està situat a la Plaça de l'Ajuntament de València. L'edifici va començar a construir el 1915 i la seva inauguració data de 1923.

   En els seus orígens va ser construït, en part, a l'antic barri de pescadors, on vivien els del gremi, amb la intenció de sanejar i dignificar una mica la zona que es començava a integrar en el centre de la ciutat. Ara només ens quedi el nom d'un carrer (Barques).

   Recentment, el 2004, Correus o Palau de les Comunicacions, renovat completament. La modificació porto amb si la incorporació d'una torre metàl · lica i vidre de 30 metres d'alçada que permet gaudir de la façana de l'edifici. El centre al voltant del qual es desenvolupa tota l'activitat de l'edifici és el Saló Principal, un espai el · líptic cobert per una gran vidriera composta per 370 panells i unes 3.500 peces de vidre.

   A l'interior de la torre es troben tots els escuts de cadascuna de les regions de l'estat espanyol.

  •    Casa dels Dracs:


   Situada al carrer Sorní número 6, prop del carrer Colom, hi ha la Casa dels Dracs. Es tracta d'un edifici molt curiós.

   La façana i la decoració de la mateixa, criden molt l'atenció, ja que l'estil que el seu autor va emprar en la seva construcció va ser molt personal, un estil que s'ha anomenat medievalisme fantàstic.

   El seu nom prové precisament de la decoració, ja que la majoria dels ornaments que l'adornen són dracs.

   A més dels dracs, trobem motius florals i si ens fixem bé, podem veure fins i tot algun que altre motiu extravagant, com ara una locomotora alada.Toda la decoració s'emmarca en un estil modernista amb elements neogòtics.



I aquestos són uns dels molts edificis modernistes de València.




jueves, 22 de marzo de 2012

TIRÈSIES
En la mitologia grega, Tirèsies (en grec antic Τειρεσίας) va ser un endeví cec de la ciutat de Tebas i juntament amb Calques, és un dels dos endevins més cèlebres de la mitologia grega. Fill de Everes-que al seu torn era fill del espart Udeu-i de la nimfa Cariclo, Tiresias va tenir al seu torn dues filles: Mantell i Dafne.
Tiresies és un endeví que apareix en tots els fragments mitològics relacionats amb Tebas, des de l'època de Cadmo fins a l'expedició dels Epígons: va ser ell qui va aconsellar que es lliurés el tron ​​de la ciutat al vencedor de l'Esfinx i, més tard, els seus revelacions conduiran a Èdip a descobrir el misteri que envoltava el seu naixement i els seus involuntaris crims. Tiresias també apareix en el cant XI de l'Odissea: Odiseu anirà a consultar a l'Hades per esbrinar les circumstàncies en què es desenvoluparà el seu retorn a Ítaca.
ORFEU
Orfeo (en grec Ορφέυς) és un personatge de la mitologia grega. Segons els relats, quan tocava la seva lira, els homes es reunien per escoltar-lo i fer descansar la seva ànima. Per això va enamorar a la bella Eurídice i va aconseguir dormir al terrible Cèrber, quan va baixar a l'inframundo a intentar ressuscitar-la. Era d'origen traci, en el seu honor es van desenvolupar els misteris òrfics, rituals de contingut poc conegut.
Hi ha molta la literatura escrita en relació a tots els elements que envolten la seva vida.
Font: Viquipèdia Orfeu Tirèsis

jueves, 8 de marzo de 2012

Dia de la dona terballadora

El 8 de març és actualment el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). És un dia tradicionalment aprofitat per reivindicar el feminisme. Aquest dia commemora de lluita de la dona per la seua participació juntament amb l'home al camp del treball i la societat, en general. Es celebra des del dia 19 de març de 1911.
Font: Viquipèdia

domingo, 26 de febrero de 2012

els pinyols


Segons com siga la llavor que continga el fruit, les fruites es classifiquen en:
- Fruites de pinyol: Són aquelles que tenen una llavor gran i de corfa dura, anomenada pinyol, com l'albercoc o la bresquilla.
- Fruites de llavor: Són les fruites que tenen diverses llavors xicotetes i de corfa menys dura com la pera i la poma.
- Fruita de gra: Són aquelles fruites que tenen infinitat de minúscules llavors com la figa i la maduixa.

Segons com sigui el temps des de la seva recol·lecció, la fruita es classifica en:
- Fruita fresca, si el consum es realitza immediatament o als pocs dies de la seua collita, de forma directa, sense cap tipus preparació o cuinat.
- Fruita dessecada o fruita pansa: És la fruita que després d'un procés de dessecació es pot consumir als mesos, i fins i tot anys després de la seua recol·lecció. La fruita dessecada no és sinònim de fruita seca.
La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura: ametles, anacards, avellanes, cacauets, nous, festucs o pistatxos, pinyons, castanyes, llavors de carabassa...

"Les olives no tenen os", Levante
levante_emv 
boncatala

jueves, 23 de febrero de 2012

Palmera de la Mare de Déu d'Elx


   El 13 d'agost, a les 23:15 hores comença una ofrena de focs artificials de tota la ciutat per a la Mare de Déu de l'Assumpció. Desenes de milers de coets són llançats des de les terrasses i els ponts en una ofrena de llum i so a la Verge en la vigília de la seva dormició. A la mitjanit en punt, apagades tots els llums de la ciutat, des del campanar de la Basílica de Santa Maria és llançada una enorme palmera de focs artificials que, per uns instants, il · lumina tota la població. Aquesta és l'anomenada palmera de la Mare de Déu i és sufragada pel municipi. Després, en el mateix campanar, amb totes les seves campanes al vol, s'encén una silueta de la patrona d'Elx realitzada en foc que es pot veure des de totes les terrasses il · licitanes.